3 rols que deterioren les teves relacions

Segons la nostra manera d'actuar davant les circumstàncies i les interaccions amb altres persones podem contribuir a generar(-nos) malestar o, pel contrari, fomentar el nostre benestar i aconseguir relacions més satisfactòries. Com explica Stephen Karpman, psicòleg transaccional, podem diferenciar tres rols reactius: víctima, perseguidor i salvador. Quan adoptem una actitud reactiva, com diu la mateixa paraula, reaccionem de manera inconscient a les circumstàncies i al comportament de les altres persones. Actuem de manera immadura i sovint impulsiva. Per tant, els nostres actes no depenen de nosaltres, sinó que vénen determinats per l'exterior: si ens tracten bé o estem davant d'una situació que valorem com agradable, ens sentim bé i actuem assertivament. En canvi, si estem davant d'una situació que considerem desagradable, ens sentim malament i actuem a la defensiva. Per contra, quan mantenim una actitud proactiva, els nostres sentiments i actuacions no depenen de l'exterior. Som capaços de mantenir la calma i la pau interior, tot i haver rebut un mal tracte o d'haver experimentat una situació percebuda com a negativa. Inconscientment, tots actuem o hem actuat seguint pensaments, sensacions i comportaments propis d'una actitud reactiva. Algunes vegades notablement i altres d'una manera molt subtil o davant circumstàncies o persones concretes. El primer pas és que ens observem a nosaltres mateixos per detectar quin rol reactiu estem adoptant. A continuació, ja podrem intentar canviar cap a una actitud més proactiva. Els tres rols reactius són: el victimista, el perseguidor i el salvador. Quan tenim un paper victimista ens sentim indefensos, incapaços de resoldre les dificultats, pensem que van en contra de nosaltres i que la vida és dura i injusta. Quan tenim un paper perseguidor jutgem, sentim ràbia i frustració i culpem als altres o a nosaltres mateixos del que ens passa. Quan tenim un paper salvador assumim responsabilitats que no ens pertanyen respecte el benestar dels altres i ens sacrifiquem, ja que ens considerem "imprescindibles" o no som capaços de dir "no" quan ens demanen ajuda. De fet, no adoptem només un d'aquests tres rols. Normalment canviem d'un a l'altre, de vegades en qüestió de segons. A més, tots aquests rols comparteixen de base un sentiment de victimisme, de no controlar les circumstàncies que ens envolten, de por i desconfiança. En definitiva, són reactius. Per exemple, quan una persona intenta "salvar" a una altra però el seu esforç no és reconegut, se sent decebuda i adopta un paper victimista, que pot derivar al paper perseguidor, a culpar l'altre de la seva frustració. Com podem veure, assumir una actitud reactiva implica no acceptar la realitat que ens desagrada i això ens porta a manipular l'entorn (encara que no sigui conscientment), fet que genera malestar en un mateix i fa malbé les relacions. La bona notícia és que està a les nostres mans reconvertir aquests rols reactius en actituds proactives. Si tenim un paper victimista hem de guanyar confiança en nosaltres mateixos, aprendre i millorar habilitats per solucionar els nostres conflictes, en lloc de queixar-nos i esperar que siguin els altres que ens els resolguin. Així, adoptem un paper actiu en la creació de la nostra realitat. Si tenim un paper perseguidor hem d'acceptar que no ho podem controlar tot i, en lloc de criticar el que no ens agrada i culpabilitzar els altres, hem d' aprendre a gestionar les emocions i assumir la responsabilitat dels nostres actes. Si tenim un paper salvador hem de centrar-nos en el nostre propi benestar sense que depengui del que puguem fer pels altres, aprendre a dir "no" i permetre'ns demanar ajuda si ho necessitem. Així, no creem relacions de dependència ni influïm innecessàriament en la vida dels altres, sinó que els transmetem confiança i alè perquè siguin ells els protagonistes de les seves vides. També podem observar aquests rols en els altres. En aquest cas, no podem fer el canvi per ells, però sí que podem comprendre'ls. Entendre des de la humilitat que actuen de manera reactiva perquè encara no han adquirit consciència suficient per fer-ho d'una manera sàvia i assertiva, fomentant el benestar propi i aliè. Únicament hem d'assumir la nostra responsabilitat (no la seva ) i portar la situació el millor possible. Mantenint la calma i la serenitat, podem crear un ambient més harmònic, potenciar la bona entesa entre les persones i, si ho considerem adequat, donar-los informació que els pugui ajudar en el seu creixement personal. Llegir el post en castellà