My Items

I'm a title. ​Click here to edit me.

Entrevista sobre la culpabilitat

Entrevista sobre la culpabilitat

L’Aida Masó, una estudiant de Batxillerat, em va realitzar aquesta entrevista sobre la culpabilitat perquè volia conèixer el punt de vista d’una psicòloga i complementar millor el seu Treball de Recerca que es titula “Cristianisme i Budisme. Una visió respecte la culpabilitat”. 1. Com definiries la culpabilitat? Diries que és una emoció positiva, negativa o ambdues? Per què? La culpabilitat no es considera una emoció sinó un sentiment, que és la combinació de les emocions i dels pensaments. Entenc la culpabilitat com una sensació desagradable que sentim quan actuem d’una manera que no és coherent amb la nostra identitat, que ens ajuda a adonar-nos que no hem actuat tal i com ho considerem adequat. Les emocions no són ni positives ni negatives, simplement algunes ens resulten agradables com l'alegria i altres desagradables com la tristesa. Totes les emocions tenen una finalitat, són vàlides i necessàries. 2. Creus que la culpabilitat pot tenir més o menys influència en una persona depenent de la seva cultura, classe social o sistema educatiu? Sí que penso que la cultura, la classe social i el sistema educatiu tenen influència en les creences i “esquemes mentals” de les persones. Per tant, la manera en què una persona se sent culpable, la intensitat d’aquest sentiment i els motius pels quals sorgeix poden ser molt diversos segons cada persona. 3. Creus que depenent de la religió els creients sentiran en més o menys mesura aquest sentiment? Considero que la religió és un altre dels molts factors que influeix en la formació de les creences i valors d’una persona. Per tant, la religió influeix en si senten més o menys culpabilitat. Però no és per a tots igual, de la mateixa manera que cada persona percep i interpreta els diferents esdeveniments, també interpreta els missatges de la seva religió d’una determinada manera. Per tant, cada persona té la seva percepció del que és important a la vida, la seva idea del que és moral i del que no ho és i té el seu propi grau d’exigència tant amb els altres o com amb ella mateixa, el qual pot tenir relació amb aquest sentiment de culpabilitat. 4. Creus que les religions tenen una influència positiva en les societats on són presents? Sí. Crec que les religions van sorgir per donar sentit a molts esdeveniments, per tant d’una banda ens han proporcionat seguretat. Actualment, ens guiem més aviat per bases científiques, però considero que ens poden ajudar a reflexionar sobre si el que fem està bé o malament i sempre tenen una base de valors humans que són molt necessaris per a la convivència amb els altres. Per tant, m’agrada trobar-hi els aspectes positius. Tot i que també hi ha grups de persones que han fet mal en nom de la religió o de Déu. El qual seria un exemple en què la religió podria haver estat una influència negativa, però com he dit abans, tot depèn de la interpretació que la persona en faci. 5. Quina visió tens del cristianisme relacionada amb la inculcació de valors i la culpabilitat? Els valors que transmet el cristianisme a travès dels 10 manaments com estimar, no matar, no robar, no mentir… són necessaris per a la convivència humana. Una de les bases del cristianisme és “Estima als altres com a tu mateix”, així que penso que tenir l’amor com a guia és positiu. D’altra banda, com a mètode perquè les persones es comportessin de manera correcta, van inculcar la idea de la culpa. D’aquesta manera, si no es comportaven bé, els sorgia aquest sentiment i per evitar aquesta sensació de malestar intentaven trobar una solució o demanar disculpes i no tornar-ho a repetir en una altra ocasió. A més, també tenien la por a ser castigats i anar a l’infern. Utilitzo el temps en passat, ja que considero que és un dels aspectes de la religió que ha evolucionat i s’ha adaptat millor en l’actualitat. Tot i que hi haurà persones que seguiran sentint-se culpables, d’altres simplement intentaran reparar i actuar millor la pròxima vegada, sense intensificar aquest sentiment. Considero que no és necessari ni útil sentir-se culpables sinó ser responsables. 6. Quina visió tens del budisme relacionada amb la inculcació de valors i la culpabilitat? Els valors principals que transmet el budisme són les quatre veritats: L’existència és sofriment La causa del sofriment és el desig Si elimines el desig, acabes amb el sofriment El camí per fer-ho és l’òctuple camí Considero que les tres primeres veritats d’entrada ens poden semblar estranyes a les persones que no som budistes, ja que poden semblar reduccionistes i extremistes. Tot i que el camí que segueixen per acabar amb el sofriment, que es basa en la saviesa, la conducta ètica i l’entrenament de la ment (que inclou la meditació i la consciència plena) són una bona guia en general per a totes les persones. A més, tot el procés que segueixen aquestes quatre veritats del budisme és molt adequat i en psicologia es podria entendre com: Ser conscient de què t’està passant Analitzar-ne la causa Buscar la solució al problema Seguir el mètode per aconseguir la solució Respecte a la culpabilitat, s’entén més aviat com un sentiment de patiment que els pot servir per adonar-se del camí que no volen seguir i poder esforçar-se per avançar pel bon camí. 7. Quina imatge tens del pecat i quina influència creus que té sobre els cristians? Tot i que la idea del pecat va sorgir per millorar la convivència i perquè aprenguéssim a comportar-nos bé i no malament (pecant), pot tenir una connotació negativa, ja que si hem pecat és com si tinguéssim una taca negra, que ens fa sentir que no tenim valia i minva la nostra autoestima. Per altra banda, el cristianisme també transmet la idea de la remissió i del perdó, oferint una solució per acabar amb el patiment. 8. Quina imatge tens del karma i quina influència creus que té sobre els budistes? El karma significa que el que fem té conseqüències en el nostre present i en el futur, ja que segons els budistes condiciona les pròximes reencarnacions, fet que els porta a ser responsables dels seus actes. Per tant, els budistes també intenten comportar-se bé i valoren molt l’esforç personal per intentar viure de manera conscient. 9. En general, de quina forma creus que afecta aquesta influència que tenen les religions sobre els seus seguidors (relacionada amb la culpabilitat)? Creus que és positiva o negativa? Crec que la idea de culpabilitat que transmeten les religions pot ser positiva en el punt que pretenen indicar l’altre extrem, ja que per saber què està bé també hem de conèixer el que està malament. Aquest sentiment de malestar, que també produeixen algunes emocions, pot servir de motor per canviar. Tot i això, penso que la manera adequada de transmetre el que està bé i està malament no hauria de ser la culpa, la por i el càstig sinó la responsabilitat. Està a les nostres mans reflexionar, seguir el que ens diu la consciència i actuar de forma coherent. M’agradaria agrair a l’Aida que m’hagi formulat aquestes preguntes, ja que m’han permès reflexionar sobre la culpabilitat i les religions, fet que de vegades deixem de banda. Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #emocions #culpa #culpabilitat #cristianisme #budisme #treballderecerca #batxillerat #entrevista #reflexions

Experiència a la ràdio

Experiència a la ràdio

em van fer una entrevista al programa "El de la Mañana" de l'emissora llatina 95.2 Ells fa bastants anys que treballen en aquest sector, però els que no tenim aquest tipus d'experiència... He de confessar que, si més no la primera vegada, impressiona una mica. Bé, una mica no, bastant. De totes maneres, els nervis van passar de pressa perquè la Paola, el Carlos i la Fabiola són realment increïbles! Van convertir una seria presentació en un contacte proper i molt divertit.


Em van presentar com la Dra. Psicòloga (que és com ells fan referència als professionals) i van repetir el meu mòbil una infinitat de vegades, fins i tot utilitzant regles mnemotècniques! Fet que agraeixo molt, ara també se l'han après els meus amics! A part d'això, el més important és que em sento satisfeta d'haver pogut destacar la importància de realitzar una teràpia psicològica i de presentar un dels tallers de creixement personal que realitzava al cap d'uns dies. Pròximament ens tornarem a trobar a la 95.2! Llegir l'entrada en castellà

Conte sobre les emocions

Conte sobre les emocions

Ahir vaig tornar a fer el taller de gestió emocional amb un altre grup de joves adoptats, a través del Servei d'Atenció Postadoptiva de la Generalitat de Catalunya.


Aquesta vegada va ser diferent, ni millor ni pitjor, perquè l'experiència de cada taller és única ja que cada persona que hi participa també és única. Tots van comunicar les seves emocions i el que pensaven sobre elles. A més, les dinàmiques que es van fer els van permetre obtenir altres punts de vista i més amplis. Una de les reflexions que més els va agradar va ser el missatge que transmet aquest conte que els vaig explicar: "La tristeza y la furia", de Jorge Bucay En un reino encantado donde los hombres nunca pueden llegar, o quizás donde los hombres transitan eternamente sin darse cuenta... En un reino mágico, donde las cosas no tangibles se vuelven concretas… Había una vez, un estanque maravilloso. Era una laguna de agua cristalina y pura donde nadaban peces de todos los colores existentes y donde todas las tonalidades del verde se reflejaban permanentemente. Hasta ese estanque mágico y transparente se acercaron a bañarse haciéndose mutua compañía, la Tristeza y la Furia. Las dos se quitaron sus vestimentas y desnudas entraron al estanque. La Furia, apurada (como siempre esta la furia), urgida -sin saber por qué- se baño rápidamente y más rápidamente aún, salió del agua... Pero la Furia es ciega, o por lo menos no distingue claramente la realidad, así que, desnuda y apurada, se puso, al salir, la primera ropa que encontró... Y sucedió que esa ropa no era la suya, sino la de la Tristeza... Y así vestida de Tristeza, la Furia se fue. Muy calmada, y muy serena, dispuesta como siempre a quedarse en el lugar donde está, la Tristeza terminó su baño y sin ningún apuro (o mejor dicho, sin conciencia del paso del tiempo), con pereza y lentamente, salió del estanque. En la orilla se encontró con que su ropa ya no estaba. Como todos sabemos, si hay algo que a la Tristeza no le gusta es quedar al desnudo, así que se puso la única ropa que había junto al estanque, la ropa de la Furia. Cuentan que desde entonces, muchas veces uno se encuentra con la Furia, ciega, cruel, terrible y enfadada, pero si nos damos el tiempo de mirar bien, encontramos que esta Furia que vemos es sólo un disfraz, y que detrás del disfraz de la Furia, en realidad está escondida la Tristeza. A vegades sentim una emoció, però n'expressem una altra de diferent ...



Ho fem per ignorància? Per vergonya? O pensem que així ens protegim? Tres facetes diferents de la intel·ligència emocional són la capacitat d'expressar les queixes en forma de crítiques positives, la creació d'un clima que valori la diversitat i no la converteixi en una font de fricció i el fet de saber establir xarxes diferents. - Daniel Goleman - Llegiu l'entrada en castellà #psicologa #psicologia #tallers #emociones #jorgebucay #jovesadoptats #psicoteràpia #talleremocions #conte #tristesa #fúria #gestióemocions #intelligènciaemocional #reflexions

Pots comptar amb mi

Pots comptar amb mi

Bon dia!

Els psicòlegs i les pscicòlogues com jo estem preparats per escoltar sense jutjar, ajudar a identificar el problema d'origen i acompanyar la persona a descobrir els seus propis recursos per solucionar la situació i sentir major benestar.


De totes maneres, és difícil obrir-se i compartir les teves preocupacions a altres persones, tot i que siguin professionals. A més, tots sabem que és una inversió econòmica. Una inversió per a la nostra salut, però que suposa un esforç. Per tant, és normal que no et sigui fàcil trobar el moment adequat per començar una psicoteràpia.


Aquest dissabte realitzo un taller de creixement personal i pot ser una oportunitat perquè em coneguis, per sentir si tries que sigui jo qui t'acompanyi en el teu procés personal de desenvolupament. T'estaré esperant, en aquest taller i en qualsevol moment.

Estic a la teva disposició, encantada de poder acompanyar-te. Pots comptar amb mi! Llegiu l'entrada en castellà #psicologa #psicoteràpia #psicologia #creixementpersonal

Taller Vida i emocions

Taller Vida i emocions

Aquest taller de creixement personal titulat "Vida i emocions" et permetrà: centrar-te en tu per conèixer-te millor integrar part del teu recorregut vital observar l'evolució de les teves emocions reflexionar sobre com ets i com vols ser Per seguir sent tu mateix/a de manera autèntica! Dia i hora: dissabte 3 de març d’11 a 13h Aportació: 15€. Agrairé que em confirmeu la vostra assistència. Moltes gràcies! Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #taller #vida #creixementpersonal #emocions #reflexions #creixementpersonal

Les emocions ens guien

Les emocions ens guien

Tots sentim emocions i cadascuna apareix per alguna raó ...

Sabeu en què ens ajuden? En aquest article publicat a "La Mente es Maravillosa" exposo informació sobre com les emocions ens ajuden a cobrir les nostres necessitats i també explico què hem de fer per regular-les i fer que ens serveixin de guia. “No podem evitar les onades, però sí que podem aprendre a surfejar-les”. -Jon Kabat Zinn- Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #psicoteràpia #intelligènciaemocional #gestióemocions #articles #emocions

Sentir-se responsable, no culpable

Sentir-se responsable, no culpable

Moltes persones sentim culpa en moltes ocasions, encara que la majoria de vegades no en som conscients. Des de petits hem estat educats per diferenciar el que està bé del que està malament, per saber de quina manera ens hem de comportar segons les normes socials i com no hauríem d'actuar. Aquestes indicacions i aprenentatges, que es basen en el respecte, són útils per a poder conviure, evitar conflictes i preservar el medi ambient. De vegades, el sentiment de culpabilitat sorgeix quan diem o realitzem alguna cosa que pensem que no hauríem d'haver dit o fet. Aquesta sensació desagradable ens indica que no hem actuat correctament. En certa manera és útil, però genera malestar i ens situa en un rol de víctimes. En canvi, si ens centrem en la responsabilitat, assumim les conseqüències dels nostres actes de manera activa. Això ens permet mantenir la nostra intenció d'actuar de manera correcta, reparar el possible dany produït i buscar solucions als problemes o conflictes. Per tant, no és convenient sentir culpabilitat, sinó que hem de ser responsables dels nostres actes. Llegir l'entrada en castellà #psicologia #reflexions #creixementpersonal #emocions

La tècnica del semàfor

La tècnica del semàfor

Avui he fet un taller de gestió emocional amb un grup de joves adoptats, a través del Servei d’Atenció Postadoptiva de la Generalitat de Catalunya. Els joves adoptats tenen característiques en comú: la principal és que no s’han criat amb els pares biològics sinó amb els adoptius. Gràcies a l’adopció han tingut l’oportunitat de tenir una família, rebre amor, poder estudiar, etc. En general, ells estan contents de la vida que tenen, però hi ha una gran varietat d’emocions que se’ls desperten davant de la possibilitat de conèixer la família d’origen, la diferència entre la seva vida i la dels altres nens i nenes dels seus països d’origen que no van ser adoptats, davant d’un abandonament o alguna experiència que s’hi assembli, etc. Tot aquest garbuix d’emocions el van manegant com poden, com la resta de joves fan encara que no siguin adoptats. De vegades el que els fa falta és parlar més sobre les emocions i obrir-se als altres per expressar el que senten. El taller d’avui ha servit per a això i perquè aprenguin més sobre les emocions i com gestionar-les. Una de les idees que més els ha agradat ha estat la TÈCNICA DEL SEMÀFOR: 1) Llum vermella: PARAR per sentir. De la mateixa manera que una persona es para en un semàfor quan està vermell, primer de tot davant d’una emoció intensa, la persona s’ha d’aturar. Respirar lenta i profundament i començar a detectar les senyals físiques. Així la persona pot ser conscient de com se sent, de l’estat d’ànim en què es troba. 2) Llum groga: PENSAR. Una vegada la persona ha aconseguit el “control” de l’emoció, pot pensar en el que està succeint, determinar-ne la causa, plantejar-se el que pot fer i si considera que funcionarà. 3) Llum verda: ACTUAR. L’últim pas és portar a la pràctica la millor de les alternatives que ha pensat. Actuar en coherència amb l'emoció i expressant les emocions de manera assertiva. "No pots evitar les onades, però sí que pots aprendre a surfejar-les”
- Jon Kabat Zinn - Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #tallers #emocions #jovesadoptats #adopcions #tecniques #postadopcio #generalitatdecatalunya #assertivitat #taller

Article a La Mente es Maravillosa

Article a La Mente es Maravillosa

Vull compartir amb vosaltres, el meu primer article publicat a La Mente es Maravillosa, que tracta sobre la dependència emocional. Més persones de les que imaginem mantenen un relació d'aquest tipus i, de fet, tots podríem trobar-nos-hi. Per això, en aquest article, intento donar resposta a aquestes preguntes: "¿Por qué llegamos a sumergirnos en una relación de dependencia? ¿Qué sentimos cuando estamos en una relación así? ¿Cómo nos podemos dar cuenta de que estamos en una relación de este tipo?" El primer pas és adonar-nos de que estem en una relació de dependència. Més endavant, és important ser conscients que nosaltres no som responsables del que els altres fan, però sí que som responsables del que nosaltres fem. Llegiu l'entrada en castellà #articles

Més que classes d'anglès!

Més que classes d'anglès!

A Portamar Residencial sempre estem adaptant les nostres activitats als usuaris i oferint-los el millor!


Fa un temps que hem començat a fer classes d'anglès. Aquestes s'han convertit en molt més que simples classes!


D'una banda, es tracta d'una activitat d'estimulació cognitiva, la qual requereix prestar atenció, concentrar-se, memoritzar i, fins i tot, aprendre.


D'altra banda, aquestes classes els permeten augmentar la seva autoestima i el seu benestar emocional, ja que valoren la seva capacitat d'aprendre i se senten més satisfetes amb elles mateixes.


Totes mostren molta motivació i interès en les classes, el que els ajuda a augmentar el seu aprenentatge i memòria. Fins i tot esperen el dia que es fan les classes d'anglès i es preparen amb els seus portafolis, on guarden les fitxes de les activitats.


Els agrada molt aprendre i se senten satisfetes de saber anglès, com els seus néts! Llegiu l'entrada en castellà #ResidènciaPortamar

Taller de Flors de Bach

Taller de Flors de Bach

A la residència Portamar Residencial de Castelldefels, els volem oferir el millor i volem que les persones de la tercera edat segueixin aprenent, enriquint-se i gaudint! ​​ Amb aquesta finalitat, anem organitzant diferents tallers. El diumenge 12 de març se’n va realitzar un​​ sobre la teràpia de les Flors de Bach. Tots els usuaris i els familiars que van assistir van poder aprendre més sobre els usos curatius de les essències de les Flors de Bach, com per exemple la regulació de les emocions i la reducció dels símptomes de malestar. Va ser un taller molt dinàmic, se’ls va fer participar i se’ls va preguntar sobre les seves emocions i les seves característiques de personalitat, ja que són aspectes que la Iolanda García, terapeuta natural, té en compte en el tractament personalitzat que fa amb les Flors de Bach.


Moltes gràcies Iolanda, per nutrir-nos amb les essències de les flors! Llegir l'entrada en castellà #ResidenciaPortamar

Ocupar-se no és preocupar-se

Ocupar-se no és preocupar-se

Hi ha diferents tipus de preocupacions: Algunes són importants, altres urgents i altres les dues coses alhora.

També hi ha preocupacions que no són ni importants ni urgents.

Hauríem d'aprendre a diferenciar cada tipus de preocupació. Hauríem d'OCUPAR-NOS d'allò que necessita ser resolt, però no cal que ens ocupem d'això abans d'hora (com diu la paraula PRE-ocupació). En aquelles ocasions en què els problemes no són urgents ni importants, hem de plantejar-nos que potser no hem d'intentar trobar-ne una solució, ja que el problema es va fent cada vegada més petit per si sol. De vegades no necessitem buscar la sortida, ja que de sobte ens adonem que l'hem trobada! De vegades trobar la sortida és més fàcil del que sembla. Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #laberintdhorta #laberint #vida #psicoteràpia #psicòloga #preocupacions #solucions #relativitzar #urgent #ocuparse #preocuparse #problemes #sortida #aquíiara #actitudpositiva #reflexions